Inici > Articles > Mon > Europa > Europa > Alliberar-se de la presó de la política econòmica
 
 

Alliberar-se de la presó de la política econòmica

Els Estats a l'Eurozona necessiten recuperar camp d'acció econòmic. Conversa amb Oskar Lafontaine

Oskar Lafontaine 03/02/2016
 

Alliberar-se de la presó de la política econòmica

Els Estats a l'Eurozona necessiten recuperar camp d'acció econòmic.

 

Conversa amb Oskar Lafontaine

arton12404.jpg

 

El president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, ha anunciat un gran pla d'inversions. Està en aquest moment tot en ordre a Europa?

Això seria magnífic. No obstant això la Comissió ha fet amb freqüència aquestes promeses. Però ella pertany als que dicten a Europa el curs polític. En aquest sentit tals anuncis no són creïbles i no es poden prendre seriosament.

Es trobaran el proper cap de setmana a París, per discutir sobre una alternativa a l'euro. Què resulta fals en el sistema monetari?

L'euro està construït sobre una base falsa, com s'ha demostrat en els últims anys. No s'adequa a totes les economies europees, les que posseeixen diferents tradicions econòmiques i socials. Afavoreix a l'economia exportadora alemanya i produeix atur massiu al Sud d'Europa. Això succeeix perquè l'aplicació dels clàssics instruments de control conjuntural, com la depreciació monetària o una política domèstica expansiva, és impossible en l'Eurosistema. Seria importantíssim, que cada Estat pogués finançar inversions novament a través del seu banc central, però actualment això està prohibit.

Això vol dir que en vostè encara s'aferra a la reforma de l'Eurosistema, a una estratègia com la que perseguia el govern d'esquerres de Syriza fins el 13 de juliol de l'any passat.

El primer pas seria molt senzill. S'hauria de donar -i això ho sosté un conjunt complet de economistes- als Estats com Grècia, Portugal o potser també Espanya la possibilitat de passar al sistema de tipus de canvi del Sistema Monetari Europeu II (EWS II), en el qual es troba actualment Dinamarca[1]. Com és sabut l'economia danesa s'ha desenvolupat molt millor que moltes altres economies nacionals, perquè el país no està tancat a la gàbia politicoeconòmica, de la qual no poden escapar-se fins ara els estats que pateixen la eurocrisi.

Per què creu vostè que ha arribat el moment de plantejar aquestes reivindicacions? Per què, per exemple, els partits d'esquerres no s'han plantejat aquestes reivindicacions en les últimes eleccions europees?

És difícil discutir qüestions monetàries durant les conteses electorals. M'agrada sempre citar Henry Ford: 'Si els homes comprenguessin el sistema monetari, tindríem una revolució abans de demà a primera hora'. No obstant això s'hauria hagut de iniciar aquesta discussió fa anys. Ja va quedar clar en el moment de la introducció de l'Eurosistema: Alemanya especialment practica des de fa molts anys un dúmping salarial, si no es fa res per a la coordinació dels costos salarials unitaris l'euro volaria a trossos.

L'estratègia d'Alexis Tsipras pretenia abans que res disminuir el domini alemany mitjançant la seva aliança amb François Hollande a França i Matteo Renzi a Itàlia. Quines forces han de reformar el sistema euro?

Hollande havia fet referència a promeses en aquesta direcció durant les eleccions presidencials, però després de les eleccions va canviar d'opinió. Renzi és, de totes maneres, un conservador que fins ara no ha entès perquè la indústria italiana perd sempre grans quotes de mercat. En aquest moment Grècia, Portugal i potser també Espanya haurien aliar-se per aconseguir que alguns Estats puguin passar a ser membres del Sistema Monetari Europeu II en un termini determinat.

Quines possibilitats considera vostè que existeixen de que Die Linke defensi les reivindicacions esmentades en la contesa electoral?

A Alemanya és molt important acabar amb el dúmping salarial. Seria un clar avanç per a tot Europa. Per tant la nostra campanya hauria de concentrar en aquest punt. Nosaltres només podem participar en un govern si acaba amb el dúmping salarial i la política de retallades a Europa. A part d'això hem de treballar amb vista a un altre sistema monetari europeu que no només beneficiï Alemanya sinó també als altres estats.

L'ex-ministre grec de finances Yannis Varoufakis ha anunciat la constitució d'un moviment democràtic paneuropeu. ¿S'ha incorporat vostè a aquesta organització?

Coincideixo amb Varoufakis que Europa ha de ser democratitzada. Tot el que s'aporti en aquest sentit mereix ser recolzat. No obstant això, en oposició a Varoufakis, em concentro en la qüestió: On hi a curt termini una possibilitat realitzable per canviar realment alguna cosa? Mentre la majoria neoliberal a Europa encara persistirà i la participació de l'esquerra al govern a Alemanya encara no treu el cap a l'horitzó, podrien Grècia, Portugal o també Espanya intentar recuperar el seu propi camp d'acció econòmica. Això vol dir que han de tenir la possibilitat de devaluar la seva moneda, a més de poder fer un augment de la despesa pública per reactivar la seva economia i finançar les seves inversions mitjançant un banc central autònom.

2016.01.21: »Aus dem wirtschaftspolitischen Käfig befreien« (Tageszeitung junge Welt) 31/1/16 0:04

http://www.jungewelt.de/2016/01-21/013.php?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter


[1] El Sistema Monetari Europeu II (EMS, les seves sigles en anglès; EWS, sigles en alemany), al qual, per exemple, pertany la corona danesa. Els tipus de canvi es mouen dins d'unes bandes de fluctuació definides. Les autoritats monetàries es comprometen a mantenir la cotització de la seva divisa dins dels marges establerts.

 

Bookmark and Share